Nom: Palafrugell
Província: Girona
Comarca: Baix Empordà
Localitat: Calella de Palafrugell, Ermadàs, Llafranc, Llofriu, Tamariu, Palafrugell, Santa Margarida i Vila-seca.
Nuclis de població: 9
Limita amb els municipis: Torrent, Regencós, Begur, Mont-ras i Forallac.
Marca turística: Costa Brava
Habitants: 21.301 hab. (Homes: 10.950 i dones: 10.357)
Extensió: 26,93 km²
Altitud: 64 m.
Distàncies: 44 km a Girona i 13 km a La Bisbal d’Empordà.
Densitat: 830,49 hab./km²
Gentilici: Palafrugellencs
Codi postal: 17200
Taxa d’immigració: 24,2%
Taxa de natalitat: 11,7% (Baix Empordà)
Perquè es diu Palafrugell?
La paraula Palafrugell bé de les dues paraules, Palau i Frugell. Palau era una espècie de recinte rural delimitat i defensat per un tancat de pals o sumària muralla. Aquesta mena de casa, el posseïen les masies dels Senyors d’aquells anys. Frugell, es refereix a un nom de persona (qui va deixar el pergamí l’any 988).
Palafrugell és considerada la segona localitat més important de la Costa Brava. Situada als peus de les Gavarres i al costat del massís de Begur, té una extensió de 12 km de platja (cales i petites platges) que moltes representen gran part del paisatge d’on es troba. Hi ha molts camins de ronda que voregen aquestes platges, tots plens de paisatges preciosos i diferents característiques meravelloses. També és famosa per la gran varietat gastronòmica i té un gran patrimoni cultural a la figura de Josep Pla. Existeix la fundació Josep Pla que el seu objectiu és donar a conèixer l’obra d’aquest escriptor enamorat de l’Empordà. Degut a això, és un centre turístic important, ja que disposa de molts racons i lloc importants de la cultura i la història.
Es caracteritza per ser una ciutat tapera, ja que des de molts anys enrere la indústria de taps de suro ha sigut la principal font de riquesa i encara ara en fabrica per a tot el món. Avui, ens podem trobar el museu de suro on podem veure perfectament la realitat dels anys passats.
També disposa de tres llocs concrets que són Bens Culturals d’Interès Nacional: La torre de Sant Sebastià, situada a la muntanya Homònima que separa Llafranc de Tamariu. Allà, s’hi troba la torre de vigilància més antiga de la ciutat. La Torre de Can Mario i El Port Bo de Calella. A més, hi ha l’església de Sant Martí que és famosa pel seu aspecte clarament barroc.
També disposa de tres llocs concrets que són Bens Culturals d’Interès Nacional: La torre de Sant Sebastià, situada a la muntanya Homònima que separa Llafranc de Tamariu. Allà, s’hi troba la torre de vigilància més antiga de la ciutat. La Torre de Can Mario i El Port Bo de Calella. A més, hi ha l’església de Sant Martí que és famosa pel seu aspecte clarament barroc.
Està formada per 9 nuclis rellevants. La vila de Palafrugell és el centre del municipi. D’aquí surten els nuclis rurals com: Vila-seca, Llofriu, Santa Margarida... i altres nuclis costaners com: Calella, Llafranc, Tamariu...
Com podem imaginar-nos, Palafrugell està dotada d'unes característiques típiques de la zona, i, per aquest motiu, podem dir que ens recorda a altres poblacions veïnes (i no tant) costeres, muntanyoses... com per exemple l'Escala o l'Estartit.
Com podem imaginar-nos, Palafrugell està dotada d'unes característiques típiques de la zona, i, per aquest motiu, podem dir que ens recorda a altres poblacions veïnes (i no tant) costeres, muntanyoses... com per exemple l'Escala o l'Estartit.
La ciutat de Palafrugell disposa d’uns equipaments municipals que fan que sigui un centre equipat i organitzat:
- Arxiu municipal
- Biblioteca municipal
- Camp de futbol Gregal
- Can Bech
- Can Genis.
- Centre d’Educació Municipal
- Els Atmetllers.
- Estadi Municipal
- Pavelló Municipal
- Piscina Municipal
- Pista de patinatge
- Residència Geriàtrica i centre de dia
- Teatre Municipal.
- El Molí de Vent: va sorgir els anys 50. es va fer d’una manera desordenada i alterant elements importants del paisatge urbà. (de pressa i corrents a causa de la immigració i el turisme). El Pla General d’ordenació de termes de Palafrugell i Mont-ras intenta redistribuir el desordre urbanístic de la vila i dels barris marítims.
- La Sauleda: aquest barri va ser construït entre els anys 60 i 70 pels immigrants que anaven arribant a la ciutat. Es va fomentar el projecte de l’Edifici Aniversari, però va fer fallida el 1979. Poc a poc les families espanyoles van anar marxant del barri quedant-se només els immigrants de la zona (arabs i romanesos). Actualment, és un barri on hi ha poca activitat comercial i la preocupació per la conservació de la zona és baixa. Tot això pot comportar un aïllament del barri respecte la resta del municipi. A més, tret del fet dels immigrants, hi ha altres problemàtiques que afecten negativament aquest barri: situació econòmica, situació social, edificació amb poc valor...
- La Punxa: existeix una associació per aquest barri, el qual, les seves finalitats són: vetllar pel barri, que hi hagi millor qualitat de vida pels habitants del barri...
- Bòvila Nova: aquest barri existeix des de 1920. Durant els anys següents va ser un lloc habitat de naus industrials importants, així com per exemple la via del ferrocarril.
- La Roella: adopta aquest nom, ja que en aquest barri hi creix un gran nombre de roselles. Anteriorment, aquest barri es deia Mariana Pineda.
- Piverd: el primer document que parla d’aquest barri és del 1920.
- Vila-seca: situat a l'oest del poble, de 31 habitants l'any 2009.
- El Bruguerol: situat a l'est de la vila, d'uns 200 habitants.
Altres barris com: Paratge del Cap de Gall, Paratge Brugueres, Zona Industrial, Mas Mascort.
Els pobles de Palafrugell:
Al litoral de la ciutat podem trobar:
- Tamariu: al segle XIV ja apareixia algunes dates d’aquest municipi a la Crònica de Ramon Muntaner, però no va ser fins al segle passat que va haver habitants habitant aquella zona, com és lògic, pescadors. Els primers negocis, doncs, van ser salins i tabernes dels mateixos pescadors.
- Calella (el més important): els primers documents que denominen l’existència d’aquest municipis són del 1746. Quasi tots els habitants que hi havia eren pescadors. Poc a poc, va anar sent una localitat on, sobretot els estiu, hi havia gent de tot arreu.
- Llafranc: la corba de la badia de Llafranc va des de la punta d’en Blanc fins als estreps de la muntanya de Sant Sebastià. Des del segle III a.C. aquest municipi, al contrari de Calella no va experimentar gran moviment fins l’arribada del turisme de Calella.
A l’interior:
- Llofriu: és un poble de pagès, a diferència dels altres. La seva part més rústica es troba en el barri anomenat de Roma. Actualment, un dels masos més destacats és el mas Pla, heretat per les generacions seguides dels pares de Josep Pla.
- Mont-ras (actualment independent)
- Ermedàs: és un dels barris més antics de tots els municipis. A l’edat mitjana ja s’hi havia format poblacions de pagesos. Sempre ha sigut especialitzat en la petita explotació agrícola i ramadera, afavorida per les terres al·luvials de l’Aubi.
- Santa Margarida: representa un dels sectors més bells del paisatge rural palafrugellenc.
Opinió personal del poble de Palafrugell, des del punt de vista d’un immigrant.
“Sóc l’Andreea, una noia que forma part d’aquest grup que està creant el bloc sobre el poble de Palafrugell. He pensat que seria interessant donar una visió personal sobre aquest poble totalment diferent a la que qualsevol palafrugellenc podria tenir.
Vaig arribar a Palafrugell fa 5 anys, ja que els meus pares estaven treballant aquí. Els meus pares van venir a buscar una oportunitat més per poder mantenir una família de manera digne. La idea del meu pare va ser venir durant dos o tres anys a treballar (en la construcció) i desprès marxar, però les circumstàncies van fer que la meva mare també vingués. Vaig estar un any sola a Romania, amb la companyia dels meus avis. Però, òbviament, trobava a faltar als meus pares, i la decisió va ser venir viure tots tres a Palafrugell. Va ser una decisió molt important que conduïa a canviar el camí del futur. Vaig acabar l’institut aquí, i ara estic a la Udg estudiant.
Al principi, Palafrugell era un lloc estrany, no era ”a casa”. Era un poble petit, amb una configuració totalment diferent al meu poble natal de Romania, amb gent que parlava un idioma, per mi, desconegut, etc.
Pel que fa l’aspecte del poble, vaig trobar que era un poble bonic, al costat del mar, lloc que m’encantava. A l’estiu, el primer mes que vaig estar-hi, passejava pels carrers intentant conèixer profundament el lloc que s’anava a convertir en el poble d’acollida: carrers estrets, moltes cases de pedra, edificis pintats de colors càlids, les botigues concentrades principalment en certs llocs (carrer de la Sarfa, carrer San Sebastià i carrer Cavallers).
Pel que fa la les persones, al principi, vaig viure una mala experiència: els adolescents tenien una manera de pensar totalment diferent a la meva, els era molt difícil acceptar persones noves dins dels grups, etc. Fins que no em vaig guanyar la seva confiança i vaig demostra’ls-hi que podria ser una bona amiga, els companys de classe em van deixar sola, no em parlaven gaire. Quan vaig començar a parlar el català i relacionar-me amb tothom, aquesta opinió va canviar, tot va ser molt més natural. Actualment, la majoria de persones properes a mi són palafrugellencs o propers a aquest poble.
Respecte l’idioma, vaig aprendre fàcilment el català i el castellà, ja que a l’escola, amb l’ajuda de tots els professors que em donaven molt de suport, vaig aprendre aquestes dues llengües totalment noves.
Pel que fa la immigració, quan jo vaig arribar no hi havia tants immigrants com ara, sinó que el nombre ha anat augmentant, cosa que es pot observar pels carres, a les escoles, etc.
Ara mateix, Palafrugell és la meva casa, el meu poble. M’hi he arrelat molt, ja que estudio, treballo, tinc una relació, visc amb els meus pares, tinc els amics i tot el que m’envolta aquí. La meva vida poc a poc s’ha anat formant dins i amb aquest poble. El sentiment de ser ”romanesa” sempre el tindré en el meu cor, però sempre estarà lluitant amb el sentiment de ser cada vegada més “una mica més catalana”.
